COPE Trust
Children Oriented Progressive Education Trust
Children Oriented Progressive Education Trust (COPE Trust) es una ONG Índia de caràcter local que té el seu radi d’acció a les àrees rurals dels voltants de la ciutat de Trichy, a la regió meridional de l’estat de Tamil Nadu. COPE Trust centra la seva acció en el sector de població rural més desafavorida; orfes, fills de famílies monoparentals (dones bàsicament), famílies desestructurades i treballadors agrícoles sense terra (temporers), una gran majoría de castes baixes.
Els objectius de l’organització cobreixen els següents punts:
Proporcionar les condicions necessàries per a una educació, un sostre i una alimentació dignes per als infants.
Promoure valors de respecte i tolerància entre joves de diversos orígens i religions, creant una atmòsfera d’unitat i armonía.
Orígen
COPE Trust comença les seves activitats com a ONG l'any 2001. Molt abans, Fr. Jesu Sathianathen, principal impulsor de COPE Trust, difón la situació dels infants d'aquesta petita regió del sud de l'Índia, i recapta fons entre els seus contactes per tal d'ajudar aquests infants a continuar estudiant. El Fr. Jesu coneix a fons la problemàtica d'aquesta regió, ja que hi va néixer i va viure la seva infància. Després de viure per gran part del país, s'instal·la ala població d'Ammappettai, on COPE Trust hi té les seves oficines i el centre de reunions Nesa Karangal.
La Organització
Fr. Jesu Sathianathen
President de COPE Trust i cap de projectes.
M.P.A. Rani
Responsable de educació i supervisora de les activitats socials de COPE Trust.
Kulanday Samy
Tresorer i encarregat de manteniment del centre de reunions Nesa Karangal.
Localització
La regió de Manaparai Union es localitza a uns 40 Km al sudoest de la ciutat de Trichy (Tiruchirappalli), a l’estat de Tamil Nadu. La ciutat més important de la zona es Manaparai, a mig camí entre les ciutats de Trichy i Dindigul.
La regió es caractertiza per tenir un clima subtropical sec, amb dos mesos de monzó a l’any, entre octubre i novembre. L’actual irregularitat del monzó i de l’arribada de les pluges, ha marcat aquests darrers anys el futur incert de moltes famílies que viuen a la zona. La conseqüència directa és l’alteració de les collites, un gran percentatge de les quals depenen de les plujes del monzó.
Activitat humana
Gran part de l'activitat econòmica de la zona es concentra en l'agricultura i la ramaderia. Gran part de la població la conformen temporers de castes baixes que treballen a sou diari o setmanal. Moltes vegades una part de la collita és rebuda com a sou. També existeix un percentatge important de petits propietaris. Existeixen altres ocupacions com sabaters, fusters o mecànics, però es desenvolupen bàsicament a la ciutat. La construccio utilitza també molta d'aquesta mà d'obra barata, especialment quan la situació de sequera fa que molts temporers no tinguin treball al camp. Es cultiva básicament arròs y la producció es concentra els mesos del monzó ja que molts terrenys cultivables hi depenen gairebé exclusivament. També es cultiven altres varietats de cereals com el mill indi o ragi, blat de moro, canya de sucre o cacahuet. En algunes àrees els pous permeten duplicar les collites, però la seva explotació fa que molts d'ells només serveixin per a regar i l'aigua no és apta pel consum domèstic. Els productes excedentaris es venen als mercats de Manaparai, el centre econòmic i social més important de la zona.
Problemàtica de l'àrea de treball
Degut a les peculiaritats climatològiques de la zona, gran part de l'any els temporers no tenen feina i per tant no tenen ingressos suficients per alimentar la família. La principal conseqüència d'aquest fet és l'stress familiar que desemboca en una desestabilització de la unitat familiar. L'alcoholisme, la drogaddició o senzillament l'abandó familiar per part del marit, deixa a fills i dona en una situació crítica. Algunes dones treballen, però guanyen sous de misèria que els impedeixen fer progressar a la seva família. Molts nens i nenes abandonen l'escola, obligats a treballar. D'altres víctimes dels maltractaments, abandonen la llar i són explotats en tallers de la ciutat, com a pastors o picapedrers. A més a més, a nivell oficial, hi ha una dificultat afegida que dificulta als nens i nenes continuar els seus estudis. El sistema educatiu indi té escoles a totes les árees rurals fins als 11 anys d'edat. Això garantitza fins a cert punt que tots aprenguin amb més o menys encert a llegir i escriure en Tamil. Posteriorment han de continuar els seus estudis lluny de casa, amb els problemes de mobilitat que això suposa. Aleshores no existeixen escoles suficients i el transport també és deficitari. Això implica que continuar a l'escola es converteixi en una odissea i molts nens i nenes abandonin l'escolarització després dels 11 anys.
